QUI SOM

El Leo és un cuidador caní amb una llarga trajectòria en el tractament de bestioles. Actualment col·labora amb el Centre d'Estudis de Formació CIM impartint classes de perruqueria i estètica canina.

A més, des de fa una pila d’anys ha estat membre de múltiples associacions de voluntariat per a la cura d’animals abandonats, i un simpatitzant proper del partit antitaurí.

La seva primera gossa, Aire, era filla d’una guanyadora del premi de bellesa canina de Catalunya. Una gossa negra, tan negra com una ombra, de la raça caniche gegant. De tant bonica que era tothom se la mirava pel carrer, i això, al Leo, el posava molt content, com sempre que arrenca un somriure a qualsevol persona o una llepada d’un gos. Podria semblar que davant les bestioles, tots som igual de comprensius, i no és així. Hi ha persones amb un magnetisme especial vers les gosses i els gats que fa que de seguida que intercanvien un contacte, el gos es mostri dòcil com la mantega. El Leo és un cas ben clar. Pocs cops se'l veu requerint instruments de protecció o de força davant qualsevol animal. No se sap què deu tenir, però és d’aquelles persones amb una comprensió íntima amb les mascotes, que elabora tot trenant vincles amb animals molts cops massa oblidats. L’Aire va ser feliç, i li agradava jugar i saltar amb la pilota. Menjava pinso, i alguna mica de carn de diferents marques. De vegades, quan es posava tossuda i no es volia moure mentre el Leo li tallava el cabell o li feia cures a les orelles, llavors el Leo l’abraçava encara més fort, i al final, com si fós un premi, li donava una gominola que l’Aire agraïa tot llepant-li cara i els braços.

L’experiència com a perruquer del Leo també és inqüestionable, tenint en compte la quantitat de perruqueries on ha ajudat a enaltir els criteris estètics pel que fa als animals.

I no només gossos i gats. En una vessant més exòtica, el Leo també ha ajudat colze amb colze en intervencions quirúrgiques a serps i a iguanes.

L'Aire va morir fa un temps a l'edat de dotze anys per un melanoma que li va sortir a la mandíbula. Ara és a la secció d'estimats.

Després, va aparèixer el Filipo, negre igual que ella però més gros. El Filipo també és un caniche gegant però aquest cop, mascle. Diu el Leo que l'Aire estaria contenta de saber que el Filipo està amb nosaltres, i ell, de tant jovenet com és, només pensa en jugar en la seva hemorràgia d'energia que no hi ha qui l'aturi. Benvingut Filipo.